El primer dia de festival ha donat molt de sí.Va començar amb la projecció de l'última película protagonitzada per Denzel Washington: The Equalizer, dirigida por Antoine Fuqua, que es presenta fora de concurs però que sens dubte guanya el rècord en assistència. Fa goig veure gairebé a 2.000 persones al Kursal un dijous a les 11 del matí ¡Això sí que és el paradís dels cinèfils!
Més de dues hores de pel·lícula, que -tot sigui dit- es podria haver resolt en hora i mitja i de la que destaquem les escenes d'acció en temps real. Creiem que que no aporta gaire al gènere de justicier redemptor, no obstant això ressaltem el virtuosisme tècnic de les escenes d'acciò, la precisió interpretativa del protagonista i la seva química amb la sensacional Clöe Grace Moretz. Sobretot en la primera hora de cinta, que ens recorda els moments més esfereïdors de La Plaga amb Neus Ballús.
El sol, como la cinemanía, dominen aquests dies d'inici de festival, on veritablement falten hores per a cobrir els actes que es van succeïnt: projeccions, rodes de premsa i actes solidaris. Sembla que estem davant d'un multicine de luxe, en el que es pot escollir entre les pell.lícules made in Hollywood, les últimes realitzacions fetes al nostre país i a Amèrica Latina, les obres de directors nobels, "promeses de l'Est" o films on es cuina la passió per la gastronomia. ¿I quin plat escollim per començar? Tenim un menú gourmet on la roda de premsa de Denzel Washington, que com en el cas de la pel·lícula penja el cartell de "complet" i reuneix a més de 400 persones.La presència de periodistes de tot el món posa de manifest que estem davant d'una estrella, que després d¡una hora d'amable atenció als mitjans s'acomiada. Entre els afortunats periodistes que li han pogut preguntar no podia faltar el nostre corresponsal de l'MKC, és clar! El nostre intrèpid Tonet Medin es troba darrera d0un dels titulars més polèmics del primer dia del festival: “Denzel celebrarà el premi Donostia amb aigua”.
També vam asistir a la projecció de 'No todo es vigilia', al teatre principal. Es tracta d'una copruducció de El ojo que te ve -la productora de l'escola Bande à part-, juntament amb TVE i la productora colombiana Janusfilm. Es tracta d'una obra intimista com poques, construida pel director colombià Hermes Paralluelo amb plans exquisits , com quadres d'una exposició de piasatjes i retrats naturalistes i amb diâl·legs d'una sencillesa i emotivitat extraordiànries
Una atre de els estrenes destacades és La Isla Mínima, que malgrat el seu títol mereix la nostra màxima atenció. Es repeteix la emoció de veure un altre cop la sala plena a besar aquesta vegada al Teatro Principal. Expectació per conèixer l'últim film de l'Alberto Rodríguez, director de Grupo 7, que reuniex a Raúl Arévalo i Javier Gutiérrez com a detectius protagonistes i a Antonio de la Torre com a secundario de luxe. Un thriller que ens transporta a l'Andalusía rural i profunda d' inicios dels 80,amb un ambient decadent que ens recorda a la serie True Detective i on veiem els claroscurs en la investigació de la desaparició de dues adolescents. Opinions contrastades sobre una pel·lícula que no deixa ningú indiferent,tampoc al crític Jaume Figueras, amb qui hem compartit impressions a la sortida.
Des de la ciutat basca seguirem informan-vos de prop d'aquesta gran catifa vermella, on cada dia, com en una bona pel·lícula d'acció, passen coses.
Simplemente...genial!!! Gracias Cristina te echamos de menos!!
ResponElimina