(MKC és un programa del grup Panorames de cinema)


Escolta'ns en directe!

dijous, 31 de maig de 2012

29è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
Programa número 100
ImagineIndia i molt més ...




Arribem feliços i contents al volum 100 de l'MKC, i en aquesta ocasió no vull deixar de felicitar a Francesc Aguilar per iniciar fa ja 2 temporades un programa de cinema on a més d'aprendre i molt hem fet amics formidables com Jaume Chavarría i Rafa Gomez.

Com cada edició fem un repàs a la cartellera dels Multicines La Vailet, que en aquesta ocasió com estrena absoluta ens ha portat Blancaneus i la llegenda del caçador, i l'altre estrena de la setmana ha estat Un lloc on quedar-se, com cada setmana aquí us deixem els tràilers:





A la segona part d'aquest MKC tan especial vam parlar sobre Haneke i la seva última pel·lícula Amour que ha guanyat la Palma d'Or al festival de Cannes.



També parlem amb Raman, encarregat del 4 festival ImagineIndia que de l'1 al 13 de juny podem gaudir amb les pel · lícules que ha triat Raman a la Filmoteca de Catalunya.

Aquí us deixem un vídeo amb la música de Memories in March una de les pelis que podem gaudir a la filmoteca.



Això i moltes coses més podreu trobar en aquest volum 100.

Bon profit de ràdio i de cinema!

Cartellera dels
Multicines La Vailet
del 1 al 7 de Juny





Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.

dimecres, 30 de maig de 2012

MIB (Men in Black) 3 + Los Vengadores

El pasado lunes me metí una sesión continua entre pecho y espalda en mis cines favoritos (www.CinesLaVailet.com).

Primero a las 18:15 me senté en la sala 1 para ver MIB (Men in Black) 3.

Sinopsis:  Cuando el MIB recibe la información de que el Agente K podría morir a manos de un alienígena, lo que cambiaría la historia para siempre, el Agente J es enviado a los los años 60 para evitarlo. Tercera entrega de la popular saga Men in Black. 

Es una película muy entretenida. Y la pareja Will Smith/Josh Brolin funciona -juraría- de manera más efectiva que la original. Lo mejor es el viaje al pasado que mezcla un poco de Terminator y Regreso al futuro. Lo peor y curiosamente es la falta de humor.

Nota: 6

Una vez terminada y después de un rápido repostaje, me animé a entrar en la sala 3 a darle el visionado de rigor a Los Vengadores.

Sinopsis: Cuando un enemigo inesperado surge como una gran amenaza para la seguridad mundial, Nick Fury, director de la Agencia SHIELD, decide reclutar a un equipo para salvar al mundo de un desastre casi seguro. Adaptación del cómic de Marvel "Los Vengadores", el legendario grupo de superhéroes formado por, entre otros, Ironman, Hulk, Thor y Capitán América.

Por decirlo de una manera suave, me decepcionó. Los amantes del comic siempre valoramos que haya una historia consistente detrás cosa que en esta ocasión se echa mucho a faltar. La primera hora se hace eterna ya que te cuentan la típica historia de un artefacto que desean robarlo para dominar el mundo. Muy original todo. En la manera de reclutar a Los Vengadores pues también se podrían haber roto un poco más la cabeza. Todo se anima cuando aparecen los esperados -e inevitables- efectos especiales, explosiones y peleas. Luego el que interpreta al "malo" es el peor actor de la historia, no da la talla de villano en ningún momento. Su delgadez y poco carisma le asemeja mucho más a un yonki de barrio que al hermano de Thor, francamente. Lo mejor, sin duda, es el humor cabrón e ironía de Ironman. Lo peor es que gastarse una millonada y no contar nada. Aunque viendo las astronómicas recaudaciones conseguidas ¿a quién parece importarle?

Nota: 3


dijous, 24 de maig de 2012

28è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
Paul Morrisey a la Filmoteca de Cataluña
Més enllà dels cims en el proper Envoltats i molt més ...



En el 99è MKC de la temporada i en la secció de les estrenes dels Multicines La Vailet, hem parlat de l'únic i absolut estrena que aquesta setmana arriba a Sant Vicenç dels Horts, Men in Black 3.



A la segona part del programa us hem recordat que el pròxim dimecres dia 30 de maig a les 6 de la tarda us esperem a tots a la Biblioteca Les Voltes per poder gaudir veient la pel·lícula-documental Més enllà dels cims (Au delà des cîmes).



En aquest programa també hem parlat sobre el cicle que sobre Paul Morrisey es fa a la Biblioteca municipal Les Voltes.

Paul Morrissey és un director de cinema nord-americà nascut a Nova York el 23 de febrer de 1938. Morrissey va ser conegut per les pel·lícules que rodava en col·laboració amb Andy Warhol en la Factory i que majoritàriament van estar protagonitzades per l'actor Joe Dallesandro. Malgrat el caràcter avantguardista i transgressor de les seves obres, que ell mateix qualificava com naturalisme exagerat, Morrissey d'defineix a si mateix com dretà i fervent católico.



Bon profit de ràdio i de cinema!

Cartellera dels
Multicines La Vailet
del 25 al 31 de Maig





Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.

dimarts, 22 de maig de 2012

Safe (2012)

Mei, una niña china que vive en los bajos fondos de Nueva York, tiene una mente prodigiosa para las matemáticas. Las triadas chinas, la mafia rusa e incluso la policía de NY la persiguen porque en su memoria guarda un código secreto de alta importancia para todos ellos. El destino hace que se cruce con Luke (Jason Statham), un ex agente de élite que ha tocado fondo y se ha convertido en un fracasado. Juntos trazarán un plan para librarse de los perseguidores de la niña.

Lo que yo buscaba
Jason Statham

Lo que encontré
Jason Statham y una niña china

La hora y media que dura la película se me pasó rapidísima. El bostizómetro se quedó a cero. Pese a que no hay guión de ningún tipo y lo único que aparece en pantalla es un sinsentido de rusos, chinos, policías corruptos, peleas, disparos y explosiones verdaderamente es un film que te hace pasar un rato entretenido. Eso sí, una vez salí de la sala de cine me encontré con mi madre que me preguntó por su título y mi respuesta fue: "no lo sé". Ni recordaba lo que acababa de ver. Anécdota real y significativa. Había pasado unos 90 minutos estupendos pero cuando estaba en la calle ya la había borrado de mi disco duro mental. 

Nota: 5
Lo mejor: Para fans de las películas de acción con el toque Statham.
Lo peor: Le falta chicha, un director, un guionista, etc.

Para cualquier estreno que quieras descubrir, te invitamos a acudir a Cines La Vailet por sus fantásticas instalaciones, precios económicos y unas agradables chicas que te lo ponen todo mucho más fácil.


dimecres, 16 de maig de 2012

27è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
amb Maribel Martínez en directe;
Bird, Jazz, Julio Cortázar i molt més...



En la primera part del 98è MKC, hem tractat com és costum les estrenes de la setmana dels Multicines La Vailet, en aquesta ocasió amb dues excepcions, la primera Maribel Martínez responsable de la programació dels cinemes de Sant Vicenç ha estat amb nosaltres en directe per presentar les dues novetats que entren aquesta setmana que són Intocable i Safe.

Aquesta intervenció de Maribel ha estat un plaer tenir-la ja que aquesta setmana el MKC s'ha gravat el dimarts ja que dijous hi ha ple municipal en l'horari habitual del programa, i com l'equip ha parlat amb ella sobre les novetats i les pel·lícules que ja no estaran us avancem al blog el programa perquè pugueu gaudir abans del divendres 18 de maig de Shame i Todos los días de mi vida.

Ara us deixem els tràilers de les dues novetats:





A la segona part del programa Imma Soler, Francesc Aguilar i sobretot Jaume Chavarría ens van parlar llargament sobre la pel·lícula Bird...


...una de las millors pel·licules dirigides per Clint Eastwood,que versa sobre la fama del saxofonista de jazz Charlie 'Bird' Parker que creix ràpidament a partir de la seva arribada a Nova York el 1940. Però Parker comença a abusar de l'alcohol i les drogues, i la seva vida es converteix en un infern.

Tot això, perquè aquest divendres 18 de maig a les 22 hores a la sala xica de la Vicentina s'ofereix un concert de Jazz que organitza Miquel Tusset. No us ho perdeu!



Seguidament i després de gaudir de la bona música de Charlie Parker, els nostres companys han parlat de diverses coses i sobretot comentar la magnífica crònica que el nostre amic Rafa G. ens ha deixat al bloc sobre aquesta pel·lícula.

Bon profit de ràdio i de cinema!

Zimerman - Beethoven, Piano Concerto No. 5 - II Adagio


El Adagi preferit

dissabte, 12 de maig de 2012

Grupo 7

El brazo cani de la ley
Todo el mundo tiene sus placeres culpables, el mío es que me gusta ver cine español (por muy malo que sea) así que el argumento de este Grupo 7 de Alberto Rodríguez me atrajo lo suficiente como para dejarme caer por las salas de cine. 

¿Qué buscaba?

- Cine español policíaco o también llamado quinqui.
- Una historia interesante recreada en la década de los ochenta/noventa.

¿Qué encontré?

- Una película irregular con un principio atronador pero que pierde fuelle a medida que avanzan las secuencias.
- Tiene escenas muy dignas y trepidantes que se intercalan con otras más chapuceras al estilo de Los hombres de Paco o El Comisario.Y lo mismo pasa con la ambientación, unos momentos parecen retratar perfectamente los años ochenta y otros podrían parecer de la semana pasada. De hecho, influye que ni por asomo hablen con la jerga que se utilizaba en esos años.
- Todos los personajes hablan con un fuerte acento andaluz salvo el interpretado por Mario Casas. Y no nos dan ninguna explicación al respecto así que no queda claro si es que es un funcionario que lo han trasladado desde otra ciudad o es que el actor no lo hacía bien.
- Tampoco nos explican los motivos por los que un policía (Ángel) pasa de ser una bellísima persona a un auténtico hijo de puta y el otro (Rafael) de odiar a los yonkis y traficantes a ser prácticamente el hermano de Teresa de Calcuta. El primero podemos suponer que es por la presión y el segundo por tener un hermano metido en las drogas pero, en ningún caso, nos proporcionan las pistas suficientes para un cambio tan exagerado.
- Demasiado protagonismo de Mario Casas que aunque no lo hace mal está muy lejos de ser el más creíble del grupo. Pienso que como secundario habría dado mejor resultado. A su vez, los compañeros que ejercen de secundarios deberían tener un papel más estelar y te quedas con ganas de saber más de sus vidas.
- Tampoco estaría de más conocer por que se les llama Grupo 7 (su historia, su pasado, etc.)
- En general, me gustó pero no me entusiasmó como esperaba.

¿Pablo Motos armado?
Nota: 6
Lo mejor: La violencia gratuita del grupo policial.
Lo peor: Mario Casas no convence y la película cojea mayoritariamente de esa pata.


dijous, 10 de maig de 2012

26è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
Josep Roig i Pallerola, director del Club d'excursionisme de Sant Vicenç
i el 100 aniversari dels Estudis Universal



A la primera part del 97è Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç, els nostres companys Jaume Chavarria i Rafa G. Gamboa van estar xerrant animosament amb Josep Roig i Pallerola, director del Club d'excursionisme de Sant Vicenç dels Horts, ja que el 5è cinefòrum enVOltats de cinema, que es realitzarà el proper 30 de maig a les 6 de la tarda a la biblioteca versarà sobre l'alpinisme.

La pel·lícula que podrem veure tots serà Més enllà de les Cims (Au-delà des cimes) de Rémy Tézier, un bellíssim i emotiu poema visual en forma de documental consagrat a Catherine Destivelle, en què la gran escaladora i alpinista francesa aconsegueix transmetre'ns d'una manera netament genuina la seva passió per la vida i la muntanya. Un viatge iniciàtic i intimista d'una bellesa aclaparadora. El fil conductor de la cinta és tan simple com efectiu: Catherine condueix a alguns dels seus éssers més estimats a la conquesta dels cims mítiques del massís del Mont Blanc. Pauline, la seva antiga alumna, a qui ajudarà a superar la dificilíssima cara est del Gran Capuchino; Claire, la seva germana petita, amb qui aconseguirà l'afiladíssima cimera de l'Agulla de Grépon, o els seus amics Lothar i Gaby, que redescobriran després d'una impressionant ascensió glacera, el sorprenent esplendor dels Alps des de la Agulla Verda. Els moviments vertiginosos de la càmera en la vertical de les parets de granit, o els primers plans sobre aquestes mans resumides i ferides pel fred que busquen a les palpentes la longitud d'una fissura buscant una presa segura, expliquen plenament aquesta sorprenent passió per la muntanya.



Rafa, al seu torn, a la secció de Casa Hobby, ens ha presentar la pel·lícula Duel de profunditats (Mother Lode). A la frontera de Canadà, una avioneta intenta aterrar en un llac per buscar or a la muntanya, però s'estavella. Quan els seus amics van a buscar-la, es topen amb un estrany muntanyenc del lloc, obsessionat amb el seu tresor, que té amagat. Boig d'egoisme, farà la vida impossible als visitants fins a convertir la recerca en un autèntic infern.



Després d'acomiadar en Josep abordem les estrenes dels Multicines La Vailet. Aquesta setmana podrem gaudir de les següents novetats: El exótico Hotel Marigol, Shame i The wish fish.

L'estrena absoluta de la setmana serà Sombras Tenebrosas.



Un altre tema que tractem va ser el del 100 aniversari dels Estudis Universal.


Bon profit de ràdio i de cinema!

dijous, 3 de maig de 2012

25è MKC de la temporada:
Les estrenes dels Multicines La Vailet,
dos Jaumes d'alçada (Vidal i Chavarría)
i Ennio Morriconne al poder!

Al 96è Més que cinema Ràdio Sant Vicenç...


...us presentem l'estrena absoluta dels Multicines La Vailet, que ha estat American Pie que, segons Jaume Chavarria, hem hagut d'esperar per ella 9 anys... Serà poc o molt?. A més a més, també ens parla d'ella encara que no l'havia vista Jaume Vidal, gran locutor amic de Panorames de cinema.


A la segona part del programa, tot trobant a faltar els nostres companys Imma Soler i Rafa G, que de seguida tornarem a tenir amb nosaltres, els Jaumes inicien una xerrada super animosa i enriquidora sobre les pel·lícules de les que havia estat artífex de la banda sonora Ennio Morricone.

Entre les més de 400 pel·lícules en què ha estat compositor musical Ennio, els nostres Chavarría i Vidal ens han parlat de Hi havia una vegada America, Cinema Paradiso, La Missió ("música èpica i suau, la conquesta amb bons i dolents, Morricone sap posar música i innovar, quedo flipant amb Ennio", segons paraules de Jaume Chavarría).

El seu debut cinematogràfic, és a dir, quan el seu nom apareix als crèdits, arriba el 1961 amb el film Il federale de Luciano Salce, una sàtira sobre la caiguda del feixisme amb una gran interpretació de Ugo Tognazzi. En aquest punt arrenca la seva abundant filmografia, que toca tots els gèneres, amb dues aportacions al western amb el pseudònim de Dan Savio: Gringo i Le pistole non discutono (1964) que en els anys immediatament posteriors adquiriran una rellevància molt superior a la que tenien en el moment de la seva estrena, com a Trilogia del dòlar.

Tot seguit li arriba l'oportunitat de compondre la banda sonora de la primera pel·lícula de Sergio Leone en el gènere del western: Per un grapat de dòlars. Morricone sap reconvertir els tòpics de la música de western en una cosa totalment original sense recórrer a desviacions atonals o jazzísties. Així, el tema dels títols barreja elements tradicionals com el galop de guitarra amb un fantasmagòric xiulet (ambdós executats per un amic de la infància del compositor, Alessandro Alessandroni), cors sense text i trets que sonen com gardel·les, en un exasperat crescendo que ens prepara per a les emocions que vindran.

Aconsegueix però l'èxit amb les pel·lícules de Sergio Leone, el pare dels spaghetti western. La col·laboració entre els dos comença el 1964 i de la mateixa van sorgir-ne les inoblidables: Per qualche dollaro in più, El bo, el lleig i el dolent, Fins que li va arribar l'hora i Hi havia una vegada l'Amèrica, l'última film del gran director.

Ha estat molt criticat per la seva atípica música, però abans que res ha estat valent integrant instruments poc comuns entre les grans orquestres. Després, l'any 1964 va tocar en el grup d'improvisació Nuova Consonanza fundat per Franco Evangelisti.

Morricone comença a consolidar-se de manera reconeguda i competent en el panorama de la música cinematogràfica internacional. D'una banda gràcies a les seves intenses col·laboracions amb directors italians com Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Dario Argento, Gillo Pontecorvo, Marc Bellocchio i Giuseppe Tornatore, i de l'altra per les esplèndides bandes sonores compostes per explicar grans històries al costat de directors americans i europeus de la talla de Terence Malick, John Carpenter, Brian De Palma, Roman Polanski, Roland Joffé o Pedro Almodóvar amb Átame.

És un dels més coneguts dels compositors cinematogràfics, gràcies sobretot a la música dels espagueti western, però també gràcies a les belles melodies de Dies de cel, La missió, L'ocell de les plomes de cristall o Cinema Paradiso.

També ha compost obres per a sèries de televisió, sent les més conegudes El secret del Sàhara, La Piovra, Marco Poloz o Cabàs.

Ha estat nominat a l'Oscar en 5 ocasions: Dies del cel (1978), La missió (1986), Els intocables d'Elliot Ness (1987), Bugsy (1991), Malena (2000), sense aconseguir-ne cap, però als Oscars de 2007 se li lliurà la seva primera estatueta com a reconeixement a tota la seva carrera.

Va compondre l'himne de la Copa Mundial de FIFA Argentina 1978.



També el nostre Oliver ens va trucar i vam estar amb el parlant una estoneta sobre pel·lícules d'abans i ara o sigui, Jaumes vs Oliver, però la "batalla" va quedar en un empat de professionals de les ones.

Bon profit de ràdio i de cinema!

Cartellera dels
Multicines La Vailet
del 4 al 10 de Maig





Per a més informació podeu consultar la pàgina de la Vailet.