(MKC és un programa del grup Panorames de cinema)


Escolta'ns en directe!

dijous, 22 de desembre del 2011

9è MKC de la temporada
(i últim de l'any 2011):
Candidats als Globus d'Or!

El 80è Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç...


... ha tingut els Golden Globe Awards (els Globus d'Or, vaja!), que arriben el 15 de gener de 2012, com a protagonistes absoluts: música, cinema, espectacle i molt de safareig, per acabar la primera part de la temporada.

Un Jaume Chavarría pletòric, una Mariola Martínez tan dicharachera com de costum i un Francesc Aguilar mirant de controlar l'audio del programa i controlar-se a sí mateix davant de tanta creativitat junta. I perquè avui no ha pogut venir Rafaello...

L'MKC tornarà a les ones la primera setmana de l'any...

... Bones festes i bon profit de ràdio i de cinema!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Misión Imposible 4: Protocolo Fantasma

Poco hay que decir de este film. A pesar de que no me he enterado muy bien del argumento (algo de unos rusos...) es trepidante de principio a fin. Casi hipnótico. Te deja enganchado a la butaca con sus espectaculares escenas de acción. Eso y el pelazo Pantene de Tom Cruise.

Nota: 7,5
Lo mejor: Acción a raudales.
Lo peor: Trama compleja.


Para ver cómodamente en Multicines La Vailet.

diumenge, 18 de desembre del 2011

MKE 16.12.11


Un altre programa que jo no estic amb els meus homes, però no cal dir que Jaume Chavarría i Rafa G. ho fan perfectament.

En aquesta ocasió les estrenes absolutes són Alvin i les esquirols 3, In Time i Missió Impossible; Protocol de fantasma.

El nostre expert en BSOs Jaume Chavarría destaca cada una de les composicions musicals com un mestre, comentar que en Alvin i les esquirols 3 les cançons van ser molt ben seleccionats, en la Missió impossible encaixa perfectament amb la música d'acció i In Time va posar en relleu que està feta per atraure i ho fa.

La resta de pel·lícules són Fuga de cerebros 2, Amanecer, l'Acer pur i el Gat amb botes.

Per obrir la boca aquí pots veure trailers de llançaments:

1.Alvin i les esquirols 3:



2. Misión Imposible: Protocolo Fantasma:



3. In Time:



Per finalitzar el programa Jaume Chavarría ha posat de manifest un compositor d'escoltar aquest Nadal,Dario Marianelli i Rafa G es recomana veiem Que bello es vivir.

Gràcies per descomptat a la tècnica de so Eva Martínez.

No vull anar sense desig que tots un bon Nadal i un feliç any 2012.

Recordar alhora de animar-vos perquè participeu fent comentaris al blog i poder guanyar, unes entrades per anar al cinema La Vailet.

Fins al proper any...

...Bon profit de cinema ¡

dijous, 15 de desembre del 2011

8è MKC de la temporada:
Homenatge a Ken Russell i a Nino Rota;
i cròniques de L'arbre de la vida, Verbo i Melancholia!

En el 79è Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç...


... hem fet un homenatge al director Ken Russell, recentment desaparegut; i al compositor Nino Rota, tot commemorant el centenari del seu naixement.

La resta del programa l'hem dedicat a la crònica, cinematogràfica i musical, de les pel·lícules L'arbre de la vida, Verbo i Melancholia...




... I encara hi ha hagut temps d'entrevistar a Jaume Chavarría, Rafaelo G. i Mariola Martínez! Bernat Bea no s'ha deixat, ja l'agafarem per banda en una altra ocasió.

Bon profit de ràdio i de cinema!

dilluns, 12 de desembre del 2011

Acero Puro

Esta semana tenía algunas candidatas en mente así que fiándome de diferentes críticas, seleccioné Acero Puro para visionar en Multicines La Vailet.

Te habrán pagado bien ¿no?
Creo que se trata de esas películas que no te puedes tomar muy en serio para que se te haga amena. De lo contrario la has cagado a lo grande amig@. En la trama van sucediendo cosas constantemente sin que tengan mucho sentido entre sí. Empezamos con un chaval rubito de once años al que se le muere la madre y tampoco se le ve muy afectado. Luego el padre, que tiene encima todos los tópicos macarras del mundo y se muestra como un tipo más desagradable que Mourinho con almorranas. Aún así, el crío le toma cariño nada más encontrarse con él. De repente, aparece su tía y el marido que quieren la custodia no sé explica muy bien por qué y lo compran por unos cuantos dólares. Padre e hijo salen de juerga y se topan con un robot tirado en el suelo algo sucio pero en perfecto estado que, sin pestañear, reclutan para sus vicios. En la siguiente escena, el rubito se ha convertido en un genio de la electrónica y ha transformado -en lo que quedaba de noche- esa tostadora en una máquina de matar.
Tiene un destacable papel la "pecas" de Perdidos que se dedica a lucir escote y a berrear en los combates como un hincha del Boca Juniors. En un momento te insinuan que la historia transcurre en el futuro, en el 2020 o así. Primera noticia. Ni me había dado cuenta. Bueno, y me estoy dejando el resto de los personajes secundarios que son para echarles de comer krispies.
Sólo añadiré que por lo visto los malos de la peli son un chino programador de la SuperNintendo y un clon de Victoria Beckham para darle el toque kitsch.

Total, tampoco importa mucho porque lo que yo iba a ver son los combates de robots que no son tantos como podría parecer. Dos horas y diez minutos para cuatro tortas mecánicas. No me salen las cuentas que quieres que te diga.

En definitiva, metemos en un cóctel Robocop + Yo, el Halcón + Rocky + Perseguido y ahí lo tenemos. Un guión con más agujeros que un queso gruyere pero que si te lo miras con cariño y pensando que podría ser peor, no es tan duro. Porque aunque se hace un pelín larga, no aburre y no tuve necesidad de conectar el bostizómetro. 

Cine básicamente para la muchachada, por lo que si sirve para que no anden delinquiendo por las calles bienvenido es.

Nota: 5
Lo mejor: Los combates teledirigidos.
Lo peor: Algo larga.


dijous, 8 de desembre del 2011

7è MKC de la temporada:
Especial Panorames de cinema!

Al 78è Mès que cinema de Ràdio Sant Vicenç...


... hem comptat amb la participació d'algunes de les persones que col·laboren, d'una manera o d'una altra, en els diferents espais del grup Panorames de cinema.

Mariola En escena Martínez, Julio En la onda Hernando i Jaume El color de las notas Chavarría, com a presentadors de l'esdeveniment, han entrevistat a Edgar Amargo Xarrup Reig, Óliver infilMtrats Hernández, Lluís Judex Rueda, Albert Tempófago Rodríguez, Marta Fandom-Bdebarna-Cdecornellà Torres, Maribel Cines La Vailet Martínez i Quimet Lágrimas de celuloide Cabeza.

Si us quedeu amb ganes de saber amb qui no hem pogut parlar avui, del grup de Panorames... Aquí teniu la resta de la llista:

Rosa Mª Alcalá, Manoli Arànega, Xavi Belarte, Carlos Cercós, Aitor Cruz, Felipe Eceiza, Aina Escalera, Marc Fort, Dani García, Rafa Gómez, Núria Martínez, Amalia Morón, Alícia Mendo, Joan Morros, David Muntané, Carme Nebot, Teresa Pagès, Xesco Ramos, Rafa Rodríguez, Humbert Ruiz, Paco Sánchez, Adolf Sayol, Imma Soler, Nil Teixidó, Imma Trabal i Jaume Vidal!!!

Viviu la màgia de la ràdio! Bon profit de cinema!

dissabte, 3 de desembre del 2011

MKE 02.12.11


En aquesta ocasió, el programa ho han portat els homes de l'MKE, Jaume Chavarría i Rafa Gómez. S'inicia el programa parlant de l'Acer pur destacant la BSO, perquè d'acord amb el nostre expert Jaume Chavarría la música acompanya molt bé els personatges, com comentari crític Jaume Chavarria va dir que "Acer poc i molta sucre". Contínua parlant sobre Fuga de Cerebros 2 i per complementar el comentari hem sentit la cançó de la pel·lícula sencera. Un altre estrena per posar de relleu és Happy Feet 2, d'acord amb Chavarría, gran banda sonora i també prediu gran circulació i permancencia de pel·lícula. Aquests estrenes absolutes es complementen amb El Gat amb botes, Catalunya Uber Alles, Tintin i l'Alba 1.

Per obrir la boca aquí pots veure trailers de llançaments.

1. Acer Pur:



2. Fuga de cerebros 2



3. Happy Feet 2



Durant el programa, hem sentit la cançó de cervells 2.



D'acord amb els meus companys, un programa molt "Hip Hop".


Recordar alhora de animar-vos perquè participeu fent comentaris al blog i poder guanyar, unes entrades per anar al cinema La Vailet.

Fins la setmana que ve...

...Bon profit de cinema ¡

dijous, 1 de desembre del 2011

6è MKC de la temporada:
Vida i obra
d'Álex de la Iglesia!

Al 77è (i no 76è, com sentireu a l'audio del programa!) Més que cinema de Ràdio Sant Vicenç...


... hem dedicat un espai monogràfic a l'obra i la personalitat del director bilbaí Álex de la Iglesia, tot preparant la propera estrena de La chispa de la vida...


... la seva primera pel·lícula després d'abandonar la presidència de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.

De la Iglesia, llicenciat en Filosofia per la Universidad de Deusto, és un dels més vigorosos realitzadors de l'última fornada del cinema espanyol. A més a més, com a president de l'Acadèmia de cinema, va intentar establir un diàleg entre totes les parts integrades en el procés de creació, distribució i venda dels productes audiovisuals.

Bon profit de cinema!

dilluns, 28 de novembre del 2011

Tímidos Anónimos

Cachondos Unidos
No me veréis nunca en una manifestación a favor del cine francés pero Tímidos anónimos del realizador Jean-Pierre Améris es una deliciosa comedia romántica que deja muy buen sabor de boca. Ochenta minutos para disfrutar de una manera amena.

La primera hora es sublime, entre divertida y tierna, sin abusar de ninguna de las dos cosas. Y eso la engrandece el doble. Además nos acompaña cada escena una fantástica banda sonora ejecutada con maestría.

Los dos actores principales caen bien; producen empatía. El resto del reparto están por ahí pero tampoco aportan mucho que se diga, salvo quizás los del grupo de terapia.

La trama del chocolate es perfecta para establecer la complicidad entre él y ella. Lástima que los responsables artísticos la dejen en muy segundo plano. Para mí, es lo mejor del film con diferencia y hasta me da rabia que no se aproveche más. Luego está la trama de la timidez y la del enamoramiento entre el jefe y su empleada. Un interesante concepto de 3 en 1 en toda regla.

Los últimos diez minutos la historia baja en caída libre ya que lo que tenía que contar el guionista estaba de sobras explicado. Aún así la simpática labor de las primeras secuencias quedan en el recuerdo y amortiguan el golpe.

Nota: 6
Lo mejor: Es una estupenda comedia romántica que no empalaga.
Lo peor: En la parte final pierde originalidad y se vuelve del montón.



Como siempre, en Multicines La Vailet se ve todo el cine muchísimo mejor.

diumenge, 27 de novembre del 2011

5è MKC de la temporada
Catalunya Über Alles! a La Vailet;
cinema sobre Inteligència Artificial;
i David Cronenberg!

En el cinquè Més que cinema de la temporada a Ràdio Sant Vicenç...


... Jaume Chavarria ens ha fet la crònica de la presentació, dissabte passat, de Catalunya Über Alles!, amb Ramon Terrens, a qui vam entrevistar el programa anterior. I Maribel Martínez, la responsable dels Multicines La Vailet, ens ha manifestat la seva satisfacció per l'èxit de l'esdeveniment.

Amb la participació de Mariola Martínez i Rafaelo G., hem desgranat dos arguments més al llarg de la resta del programa:
La Inteligència Artificial al cinema, tema postergat per necessitats informatives des de fa setmanes.
2) La vida i la obra de David Cronenberg, donat que està d'estrena el seu darrer film: Un mètode perillós.


Bon profit de ràdio i de cinema!

MKE 25.11.11


En aquesta ocasió, els tres presentadors de Més que estrenes hem realitzat com cada setmana un diàleg entretingut de les estrenes dels multicinemes La Vailet, fent també comentaris sobre les seves bandes sonores, com Chavarría només sap fer, el nostre Rafa G. de tècnic de so i comentant amb la seva gràcia que va cada pel·lícula i Mariola donant pas a cadascun. Les estrenes d'aquesta setmana absoluts han estat: El gat amb botes, Darrere de les parets i Les aventures de Winter. Compartint cartellera amb Tímids anònims, Un cop d'altura, Catalunya Uber Alles, Alba I i Les aventures de Tintín.


El gat amb botes, divertit i dinàmic.



Darrere de les parets, de la seva banda sonora ens parla meravelles Jaume Chavarría, indagarem és clar ...



També podem gaudir amb Winter el dofí, història real i commovedora.



Recordar alhora de animar-vos perquè participeu fent comentaris al blog i poder guanyar, unes entrades per anar al cinema La Vailet.

Fins la setmana que ve...

...Bon profit de cinema ¡

dilluns, 21 de novembre del 2011

Catalunya Über Alles

Suena nazi, sin embargo no lo es.
Tenía muchas ganas de visionar este Catalunya Über Alles, más si cabe después de conocer a su director Ramon Térmens del que me declaro fan absoluto.

La película se divide en tres historias a lo Tales from the Crypt pero en plan casolà. Terror social,  termino que acuñó uno de los técnicos del film. Me parece de lo más apropiado. Veamos:

- En la primera un violador sale de la cárcel y contemplamos su día día en un barrio que no lo quiere allí. Quizá es el relato más flojito de los tres. Se hace un pelín largo y hay escenas que personalmente no me las termino de creer. En algunos momentos peca de inverosimil o demasiado extravagante. Un poquito tramposa aunque si estos trucos se los aceptamos a Brian De Palma ¿por qué no vamos a hacer lo mismo con este joven realizador catalán? Por alguna razón, a veces me venía a la mente Robert Bresson aunque no le encuentro explicación alguna. Paranoias mías. Es más equiparable a un Frankenstein versión 2.0.

- En la segunda una familia de inmigrantes negros tratan de buscarse la vida en medio de la crisis económica. Divertidísima aventura de andar por casa en la que incluso no pude evitar soltar alguna carcajada en la sala (y eso es muy raro en mí). Esa cómica seriedad del protagonista liándola cada vez más. El uso de la ironía para describir las injusticias a las que se somete a algunas personas me parece acertadísimo. Muy del estilo de Jordi "El follonero" Évole.

- La tercera la podríamos clasificar como un thriller fenomenalmente ejecutado. Joel Joan consigue que me olvide de que estoy viendo una película. Esos rocambolescos sucesos en los que se ve envuelto van calando hondo en el espectador a cada secuencia que pasa.

No soy Harry Potter pero hago magia con los presupuestos bajos
Catalunya Über Alles, engaña con su polémico título porque no es un absurdo panfleto reivindicativo sin sentido. Son historias muy frescas, y universales contadas desde el prisma de "la nostra terra". Cine de guerrilla con poco presupuesto pero enorme valentía. Ahora entiendo cuando el mismo Ramon Térmens nos mencionaba en la entrevista que bien se podría llamar igualmente Luxemburgo Über Alles o Macedonia Über Alles. Por cierto, si queréis escuchar sus declaraciones no tenéis más que pinchar en el enlace:

No me importaría volver a visionarla en los próximos días. Eso es una señal. buenísima.

Nota: 7
Lo mejor: Una demostración de buen cine con pocos medios
Lo peor: Que a la gente le escandalice el título. 



Como siempre, miles de agradecimientos a Multicines La Vailet por programar este tipo de películas y proyecciones especiales.